Parecidos Razonables: Maite zaitut (t'estimo molt)

Escoltant el nou disc dels Lax'n'busto ( A l'Apolo) trobem aquesta peça en directe que es diu Maite Zaitut , originalment interpretada pels pallassos Takolo, Pirritx i Porrotx.La versió en català es diu T'estimo molt.I sí, la tornada no, però el que és l'estrofa en general té com a base el cànon en D

Aquí us deixo l'original


Aquí us deixo la gran barreja: Lax'n'Busto en basc i Pirritx eta Porrotx en català



I aquí la versió en directe de Lax'n'Busto a la Sala Apolo



I què diu la cançó? doncs diu això:

Koloretako ametsak
esna nagoenean
eta ezin loak hartu
gaua iristen denean.

Saltoka hasita hegan
egiteko gogoa,
nire bihotza taupaka
aire ertzera doa.

Elkarrekin hankaz gora
buruz behera jartzean,
tunelean sartu eta
irrintzika hastean, (crit típic éuscar a la muntanya)
bitxiloreekin pultsera
egin dizudanean,
begietara begira
hauxe nahi dizut esan:

Maite zaitut,
maite- maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla! (impresionant el que diu la lletra original: parla de moltes muntanyes de truita de patata, és a dir, són pallassos infantils, aquesta cançó té una audiència d'edat molt molt petita)
Maite zaitut. Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut

Begietako dirdira,
irribarrea ahoan,
ezin ditut ezkutatu
zu ikusterakoan;
hanka eta eskuetan,
gorputzean, dardara;
nire bihotza taupaka
aire ertzera doa.
Elkarrekin ortzadarra
margotu dugunean,
ispiluan nire izena
idatzi duzunean,
irratia piztu eta
doinu hau entzutean,
begietara begira
hauxe nahi dizut esan:

Maite zaitut,
maite-maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut.
Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut

la lletra en català és aquesta altra:

De colors són els meus somnis
tot i que ja m'he llevat,
i la son no ve a veure'm
quan la lluna s'ha aixecat
Salto i salto sobre els núvols
sembla que pugui volar
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar...

Quan ens posem peus enlaire
quan ens posem el cap avall
quan et crido a la muntanya
i l'eco m'ha contestat
quan et faig amb margarides
la polsera de colors...
Vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo.

Els meus ulls són com bombetes
i els meus llavis riuen fort
no puc amagar el que sento
quan em mires tant de prop
Ara ja no sé que em passa
el cos m'està tremolant
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar...
Quan s'uneixen els colors
per fer l'arc de San Martí
Quan escrius amb el teu dit
el meu nom en el mirall
li dono canya a la ràdio
i escolto aquesta cançó

Vull mirar-te als ulls i dir-te
Que el que sento és això:
Maite zaitut
Maite, Maite zaitut
Si estàs amb mi
desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la lluna i tornar
t'estimo jo.
Fins a la lluna i tornar
t'estimo jo.
Maite Zaitut!


Això sí, no penso comentar la trajectòria política dels pallasos, cadascú té les seves idees tot i que res justifica la violència de cap tipus.

Reflexiones TV: Festivales musicales y vergüenzas públicas

Muy atrás ha quedado aquella fascinación en blanco y negro por los grandes festivales musicales, los cuales, con la llegada del color y de la telebasura han ido perdiendo fuelle, gracia, y últimamente decoro.
Desde este vídeo de Alf Poier en el Festival de Eurovisión el 2003



(nota particular : este vídeo no ha sido subido por la nutwision pero tal y como se puede ver por los primeros fotogramas tiene nuestro logotipo!!!)

, con su participación por Austria (y su cuarto lugar mientras que España con Beth y Dime



quedó en un 8º puesto) ha llovido mucho y la cosa va a "mejores"

Cómo olvidar a la broma de Chikilicuatre




y su no tan broma participación en el festival de Eurovisión



, con todo el jaleo que supuso



, o el intento esperpéntico de convertir a Karmele Marchante (simple periodista del mundo rosa) en intento de cantante



, con una cosa más burda que la que generó el Terrat (Sálvame dista mucho de ser un programa de humor...para eso ya está la Escobilla Nacional
)

.Pero en todos lados cuecen habas.En Italia ,en su Festival de San Remo el que canta es el príncipe destronado (Filiberto di Savoia)



y lo sorprendente es su segundo puesto vía SMS después de haber sido eliminado en primera ronda.La orquesta pilla tal cabreo que tiran las partituras al escenario mientras que el público al grito de "Vergogna, Vergogna"


parece querer invadir el escenario del propio festival...Tal algarada me recuerda a otros actos públicos igual de contastarios...

Parecidos razonables: We are the world, We are the children

Versión original


Unos años después Pavarotti también lo hizo:


25 años después y con Haití de fondo: