dissabte, 28 d’octubre de 2017

Diari


  • 2017-10-28 > el segon dels mossos és posat pel ministerio.S'envia una carta parlant de respectar la cadena de comandament.
    • Veure article whatsapp 20171028-1
  • 2017-10-27 > es declara la independència al Parlament, com l'altra vegada, aplaudiments, i hemicicle semibuit.
    • el govern espanyol aplica el 155, cessa a tot el govern i convoca eleccions anticipades en 54 dies , el mínim exigible
    • el govern espanyol cessa al director de la policia, independista, el mateix s'acomiada del cos en una carta acatant la decisió
    • la bandera espanyola no és retirada del Palau de la Generalitat


dimarts, 3 d’octubre de 2017

#PontGran . Hem de fer algo. Deixem de ser silenciosos.

Escric trist, i escric amb desànim, però crec que ho he de fer.
Hem de muntar un algo, una associació, una organització, no tinc clar que un partit polític perquè ja hi hi ha partits polítics que recullen una posició dialogant i estic segur que molts més es sumarien per un objectiu comú, en aquest cas una consulta d'independència totalment pactada amb l'altre part. Com deia, hem de muntar una "ANC" que cridi a la manifestació, al salt i a l'alegria per a totes aquelles persones que no ens sentim interpelades cada cop que es crida "independència" però que ens donen ganes de vomitar (i ho dic molt clar) quan veiem un paio, que amb una bandera espanyola intentar arrencar de la façana d'un ajuntament una pancarta que simplement diu Més Democràcia.
No tinc bandera , no puc fer servir una estelada perquè no sóc independentista i no puc fer servir una espanyola...perquè els qui se l'han apropiat històricament no em representen GENS, fins i tot la porten uniformes que donen cops de porra a àvies indefenses. I no sé si fer una senyera, perquè per a mi la bandera catalana, la del lloc on he nascut és SAGRADA i no sé si mereixo apropiar-me-la. No sabria si fer servir un somriure, o la paraula democràcia, doncs també se l'ha apropiat, ni tan sols de forma potser volguda, vull pensar un dels "bàndols".
I no sé si tinc discurs, però si no estàs d'acord en que els nostres polítics es saltin les lleis del Parlament per aprovar la llei que volguessin i com volguessin, tampoc estàs d'acord amb que la gent que porti una bandera, vagi escopint a l'altre gent que no pensen com ells . Si, tot i que no et senties cridat a votar vas anar a votar o bé perquè Dimecres, Dijous i divendres et vas sentir agredit quan la Guàrdia Civil feia registres o detencions que no entenies o bé perquè vas veure agressions indiscriminades que et van fer mal al ulls, al cor,... (ja no importa què votes quan el vot és una protesta tal i com va ser) pensem de forma molt similar.
I hem de començar a manifestar-nos, perquè els altres, els independentistes...i els radicals (encara que siguin 4) també surten. A nosaltrres no se'ns veu. I moltes estadístiques, tradicionalment han dit que som majoria. Si no ho demostrem...no ho som, no se'ns té realment en compte (si tan majoritaris som els governants ens farien cas més enllà d'apel·lar a lleis i legitimitats).
No, sabem que a les nostres escoles normalment no s'adoctrina, sabem que tot i que pugui haver-hi espais de TV3 que puguin tenir un cert biaix no és pitjor que el que puguis trobar a laSexta i no parlo ja de RTVE perquè em fa vergonya aliena que el que diuen es pagui amb els meus impostos. I sabem que no estem sols, tot i que ho sembli. Apareixeu si us plau, i que apareguin els famosos que ens donarien suport, un Évole, un Serrat. Omplim un carrer o plaça gran de Barcelona, com ho han fet  altres cada 11S, com no ho han aconseguit altres associacions que amb el nom de la convivència a la boca exclouen a qui no pensa com ells,  i coregem els nostres lemes, però no contra ningú, no demanem als altres que canviïn de pensament, no imposem els nostres postulats, fem que hi entrin ells si així ho desitgen. Demanem als polítics iniciar aquest camí que encara podem fer tots en comú...fins on sigui possible.

Y sí, sabemos hablar castellano pero a nosotros nos da realmente igual lo que hablamos pues somos bilingües i crec que quan parlem català la gran majoria de la gent que viu a Catalunya i fins i tot fora , si ens vol entendre ens entén.

dissabte, 10 de setembre de 2016

No és la meva diada / No es mi diada

No és la meva diada...No vull participar a cap manifestació ni a favor de la independència (perquè no sóc independentista) però tampoc sóc nacionalista espanyol (estic fart de sentir-me "maltractat" per les institucions espanyoles - res a veure amb els habitants de més enllà de l'Ebre)
Per primera vegada en ma vida tinc el dubte de si plantar la meva senyera (aquests anys n'he pogut adquirir una de molt gran) per por de ser identificat com a pertanyent a un dels dos bàndols. N'estic fart. Alguns propers a mi ja m'hauran escoltat dir la frase "Jo era més feliç fa 5 anys, quan no hi havia banderes" . I és que per primera vegada en ma vida veig tantes i tantes banderes i amb tanta i tanta força (potser amb massa pel meu gust) que independentment de quina sigui la meva... començo a sentir que ja no és necessària, i que jo ja no estic formant part d'aquest país , ja sigui el nou que intenten formar o el vell que no som capaços de reformar. I reconec que ho tinc magre perquè no em sento representat ni escoltat per cap dels dos bàndols...I francament no crec que arribi el meu bàndol, els moderats, els del mig de debó, els que no estem per trencar les coses però requerim que les coses canviïn cap a una altra cosa que no sigui el que ja tenim, que no funciona ni cap enrera. No estem "de moda", no molem, no sortim als mitjans, no sortirem als carrers ni serem comptats en grans manifestacions arreu del país, estat, regió , ciutat, com li vulguis dir, on et vulguis manifestar, perquè en un bàndols tindràs 2 milions de persones que cridaran per una independència dels quals la majoria no tenen ni idea, i en l'altre tindràs els 50000 que reaccionàriament intenten resistir sense moure's, independentment de que ja no estiguem al segle passat i els seus postulats siguin més de postdictadura que de maduresa democràtica. No existim.

Per tot això, per primera vegada no crec que pengi cap bandera al balcó i em pensaré molt molt si realment he de cantar alguna d'aquelles cançons amb les que fins fa poc em podia sentir més o menys identificat i que, com els himnes de debó sentia com a meves. O potser sí que la penjaré i cantaré alguna cosa però ja no serà com abans, ja us dic, començo a sentir que no és la meva diada. Espero algun dia tornar a poder dir el contrari.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

No es mi diada ...No quiero participar en ninguna manifestación ni a favor de la independencia (porque no soy independentista) pero tampoco soy nacionalista español (estoy harto de sentirme "maltratado" por las instituciones españolas - nada que ver con los habitantes de más allá del Ebro)
Por primera vez en mi vida tengo la duda de si plantar mi bandera (estos años he podido adquirir una muy grande) por temor a ser identificado como perteneciente a uno de los dos bandos. Estoy harto. Algunos cercanos a mí ya me habrán escuchado decir la frase "Yo era más feliz hace 5 años, cuando no había banderas". Y es que por primera vez en mi vida veo tantas y tantas banderas y con tanta y tanta fuerza (quizás con demasiada para mi gusto) que independientemente de cuál sea mi ... empiezo a sentir que ya no es necesaria, y que yo ya no estoy formando parte de este país, ya sea el nuevo que intentan formar o el viejo que no somos capaces de reformar. Y reconozco que lo tengo mal porque no me siento representado ni escuchado por ninguno de los dos bandos ...Y francamente no creo que llegue mi bando, los moderados, los del medio de verdad, los que no estamos para romper las cosas pero requerimos que las cosas cambien hacia otra cosa que no sea lo que ya tenemos, que no funciona ni hacia atrás. No estamos "de moda", no molamos, no salimos en los medios, no saldremos a las calles ni seremos contados en grandes manifestaciones en todo el país, estado, región, ciudad, como le quieras llamar, donde te quieras manifestar, porque en uno de los bandos tendrás a 2 millones de personas que gritarán por una independencia de los cuales la mayoría no tienen ni idea, y en el otro tendrás los 50000 que reaccionariamente intentan resistir sin moverse, independientemente de que ya no estemos en el siglo pasado y sus postulados sean más de postdictadura que de madurez democrática. No existimos.

Por todo ello, por primera vez no creo que cuelgue ninguna bandera en el balcón y me pensaré muy mucho si realmente tengo que cantar alguna de esas canciones con las que hasta hace poco me podía sentir más o menos identificado y que, como los himnos de verdad sentía como mías. O quizás sí la colgaré y cantaré algo pero ya no será como antes, ya os digo, Comienzo a sentir que no es mi diada Espero algún día volver a poder decir lo contrario.

dissabte, 6 de setembre de 2014

Lo que a muchos les gustaría que hubiera dicho Pablo Iglesias dicho por Pablo Iglesias



Aquí lo teneis al malo malísimo, afirmando todo aquello que tendríais miedo que dijera...evidentemente de forma irónica y hasta paródica, pero que algunos "listos" presentan como "discurso real".Con gente así, con humor, que saben reconocer sus puntos débiles, sus mayores críticas y que saben sacarle partido, realmente sí Podemos.

Ten Second Songs o mejor dicho Twenty style songs

#larecomendaciondehoy

Facebook

Vídeos

nutwision en tumblr

.

Novedades nutwision

Escribe tu dirección de correo-e:

Llevado a ti por FeedBurner

Tradúcenos - Tradueix-nos - Translate us

engánchate

Suscribirse a nutwision

Patrocinado por es.groups.yahoo.com