dissabte, 10 de setembre de 2016

No és la meva diada / No es mi diada

No és la meva diada...No vull participar a cap manifestació ni a favor de la independència (perquè no sóc independentista) però tampoc sóc nacionalista espanyol (estic fart de sentir-me "maltractat" per les institucions espanyoles - res a veure amb els habitants de més enllà de l'Ebre)
Per primera vegada en ma vida tinc el dubte de si plantar la meva senyera (aquests anys n'he pogut adquirir una de molt gran) per por de ser identificat com a pertanyent a un dels dos bàndols. N'estic fart. Alguns propers a mi ja m'hauran escoltat dir la frase "Jo era més feliç fa 5 anys, quan no hi havia banderes" . I és que per primera vegada en ma vida veig tantes i tantes banderes i amb tanta i tanta força (potser amb massa pel meu gust) que independentment de quina sigui la meva... començo a sentir que ja no és necessària, i que jo ja no estic formant part d'aquest país , ja sigui el nou que intenten formar o el vell que no som capaços de reformar. I reconec que ho tinc magre perquè no em sento representat ni escoltat per cap dels dos bàndols...I francament no crec que arribi el meu bàndol, els moderats, els del mig de debó, els que no estem per trencar les coses però requerim que les coses canviïn cap a una altra cosa que no sigui el que ja tenim, que no funciona ni cap enrera. No estem "de moda", no molem, no sortim als mitjans, no sortirem als carrers ni serem comptats en grans manifestacions arreu del país, estat, regió , ciutat, com li vulguis dir, on et vulguis manifestar, perquè en un bàndols tindràs 2 milions de persones que cridaran per una independència dels quals la majoria no tenen ni idea, i en l'altre tindràs els 50000 que reaccionàriament intenten resistir sense moure's, independentment de que ja no estiguem al segle passat i els seus postulats siguin més de postdictadura que de maduresa democràtica. No existim.

Per tot això, per primera vegada no crec que pengi cap bandera al balcó i em pensaré molt molt si realment he de cantar alguna d'aquelles cançons amb les que fins fa poc em podia sentir més o menys identificat i que, com els himnes de debó sentia com a meves. O potser sí que la penjaré i cantaré alguna cosa però ja no serà com abans, ja us dic, començo a sentir que no és la meva diada. Espero algun dia tornar a poder dir el contrari.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

No es mi diada ...No quiero participar en ninguna manifestación ni a favor de la independencia (porque no soy independentista) pero tampoco soy nacionalista español (estoy harto de sentirme "maltratado" por las instituciones españolas - nada que ver con los habitantes de más allá del Ebro)
Por primera vez en mi vida tengo la duda de si plantar mi bandera (estos años he podido adquirir una muy grande) por temor a ser identificado como perteneciente a uno de los dos bandos. Estoy harto. Algunos cercanos a mí ya me habrán escuchado decir la frase "Yo era más feliz hace 5 años, cuando no había banderas". Y es que por primera vez en mi vida veo tantas y tantas banderas y con tanta y tanta fuerza (quizás con demasiada para mi gusto) que independientemente de cuál sea mi ... empiezo a sentir que ya no es necesaria, y que yo ya no estoy formando parte de este país, ya sea el nuevo que intentan formar o el viejo que no somos capaces de reformar. Y reconozco que lo tengo mal porque no me siento representado ni escuchado por ninguno de los dos bandos ...Y francamente no creo que llegue mi bando, los moderados, los del medio de verdad, los que no estamos para romper las cosas pero requerimos que las cosas cambien hacia otra cosa que no sea lo que ya tenemos, que no funciona ni hacia atrás. No estamos "de moda", no molamos, no salimos en los medios, no saldremos a las calles ni seremos contados en grandes manifestaciones en todo el país, estado, región, ciudad, como le quieras llamar, donde te quieras manifestar, porque en uno de los bandos tendrás a 2 millones de personas que gritarán por una independencia de los cuales la mayoría no tienen ni idea, y en el otro tendrás los 50000 que reaccionariamente intentan resistir sin moverse, independientemente de que ya no estemos en el siglo pasado y sus postulados sean más de postdictadura que de madurez democrática. No existimos.

Por todo ello, por primera vez no creo que cuelgue ninguna bandera en el balcón y me pensaré muy mucho si realmente tengo que cantar alguna de esas canciones con las que hasta hace poco me podía sentir más o menos identificado y que, como los himnos de verdad sentía como mías. O quizás sí la colgaré y cantaré algo pero ya no será como antes, ya os digo, Comienzo a sentir que no es mi diada Espero algún día volver a poder decir lo contrario.

dissabte, 6 de setembre de 2014

divendres, 27 de juny de 2014

#parecidosrazonables Livin' Barcelona vs. Som Catalunya

Ultimament la televisió vomita ja les cançons que pretenen ser de l'estiu i n'hi ha una prou peculiar, de l'Ajuntament de Barcelona, que per sort o desgràcia s'ha ficat al meu cervellet.I és que...de veritat a ningú li recorda això

 

 a això altre? ;)

Per cert, dues puntualitzacions: qui ha estat el geni que ha decidit posar a la campanya D'AQUÍ el fragment de la cançó en anglès i no el castellà? És que ara resultarà que som els majors impulsors del trilingüisme, quan no som capaços ni de complir el bilingüisme? I qui són els cracks que ballen, d'on els han tret? que es fumen per anar pels carrers de Barcelona així? Segurament és que estan treballant, oi Pepe?
 

#larecomendaciondehoy

Facebook

Vídeos

nutwision en tumblr

.

Novedades nutwision

Escribe tu dirección de correo-e:

Llevado a ti por FeedBurner

Tradúcenos - Tradueix-nos - Translate us

engánchate

Suscribirse a nutwision

Patrocinado por es.groups.yahoo.com